D’on venen l’escoltisme i el guiatge?

L’escoltisme neix a principis del segle XX de la mà de Robert Baden-Powell, general de l’exèrcit britànic.

Després de descobrir el potencial i el coratge dels adolescents defensant la ciutat de Mafeking durant la guerra anglo-boer a Sud-àfrica, l’any 1907 decideix explorar aquestes capacitats en temps de pau. Per això cerca 20 nois de classes socials diverses i organitza en l’àmbit experimental el que serà el primer campament escolta de la història, a l’illa de Brownsea (Dorset, Anglaterra).

El 1908 es comencen a publicar els butlletins «Scouting for boys» on s’expliquen històries i consells per a aventurar-se en l’exploració del medi natural, amb la fraternitat universal com a pilar fonamental. Aquests butlletins suposen l’inici del moviment escolta i molts grups el comencen a tenir com a referència.

Amb l’escoltisme com a referent, el 1910 Olave Saint Clair, la muller de Robert Baden-Powell, impulsa el guiatge, una proposta similar per a noies. A partir d’aquell moment, l’escoltisme i el guiatge s’estenen ràpidament i, en pocs anys, són presents en molts països.

El 1920 Robert Baden-Powell és nomenat Cap Escolta Mundial. Aquell mateix any se celebra a Londres la primera trobada mundial d’escoltes, anomenada Jamboree, on assisteixen 8.000 escoltes de 34 països.

Cada any, el 22 de febrer, els escoltes i guies de tot el món commemoren la Diada del Pensament, l’aniversari del naixement tant de Robert Baden-Powell com d’Olave Saint Clair.

Treball en petit grup

L’element personalitzador i socialitzador per excel·lència. Un grup ben dimensionat que permeti un nivell d’organització i sistema d’intercanvi, i que alhora garanteixi un sentiment d’acollida i valor de la tasca conjunta. Amb el diàleg i el treball en equip, s’adquireixen actituds de respecte, tolerància i valoració de la diversitat.


Treball en el progrés personal

És l’objectiu bàsic de tota intervenció educativa. Comporta l’atenció personalitzada per part de l’educador/a, fent un seguiment i mostrant la seva superació en la relació amb els altres i l’entorn, el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc.


El compromís

Gest de responsabilitat personal davant del grup. Aquesta responsabilitat creixent és la que autoeduca la persona i per la qual apostem com a element bàsic en l’educació que volem donar. És de gran importància per aconseguir un bon treball en grup i un bon funcionament de les activitats.

Conceptes clau

EL CONSELL DE ROCA

Activitat realitzada per campaments, a partir de la que es fa una revisió interpersonal de la manera de relacionar-se amb els companys, la seva aportació al grup i les seves ganes de continuar. 

En aquest espai, cada membre de la unitat pot expressar la seva opinió, compartir experiències, fer una reflexió personal i proposar idees, entre d’altres.

PROMESA ESCOLTA

És el compromís voluntari amb el grup i amb els valors de la Llei Escolta. Abans de fer-la, els infants i joves reflexionen sobre la seva manera de fer i comportar-se, identifiquen aspectes que volen millorar i assumeixen un compromís personal per canviar allò que no desitgen. També es pot fer una reflexió entorn de la societat.

Aquest compromís es fa públic en un acte solemne i simbòlic, amb l’objectiu que es consideri un compromís seriós i perduri en el temps. La Promesa compta amb el seguiment dels caps i del padrí o padrina.